1. |
FIL
03:54
|
|||
És un fil que no sé bé si és meu.
És un fil que em parla a mi.
És un fil que estira sense fi.
I diu: jo, tu, mi.
És un fil que no sé bé si és meu.
És un fil que mai es veu.
És un fil que em lliga sense fi.
I diu: jo, tu, mi.
M’ofega el fil. M’ofega aquest fil... que soc jo.
|
||||
2. |
||||
Esfilagarsada és la figura, existent a glopades.
Presocràtica, de pensaments drenats.
Impura densitat esberlada.
|
||||
3. |
LA SOSPITA
02:36
|
|||
Malgrat la boira et reconec, prou.
Amb la certesa d’un desmai.
I amb la duresa d’un metall suau.
I la consigna de l’espai.
Amb l’esperança d’esperar-te.
Sabent que fuges de la llum.
I que les ombres t’il·luminen
I que si et trobo no ets tu.
Amb la promesa d’invocar el teu cos.
Perquè així et buscaré.
Amb els ulls clucs i la sospita.
Que si et busco no et trobaré.
|
||||
4. |
CAURE
01:35
|
|||
El sol cau.
La nit cau.
Cau l’espurna del temps.
Cau la pell i el cel.
I nosaltres caurem.
L’estel cau.
L’amor cau.
Cau la gota del cel.
Cau la pell del temps.
I nosaltres, caurem.
|
||||
5. |
||||
Millennials estressades!!
|
||||
6. |
I NO DIU EL QUE CAL
02:36
|
|||
Se li escapa el llenguatge, massa fluix, massa empestat de distància.
I no diu el que cal.
No es pot guarir, cap adjectiu el simplifica.
Obre la boca i s’ennuega.
Se li escapa el llenguatge, massa fluix, massa empestat de distància.
I no diu el que cal.
|
||||
7. |
DINS UN COTXET
01:58
|
|||
És la figura desfigurada
Portàtil, mai enllestida,
Perdent llistons a cada passa
I flonja, ennuvolada i equivocosa.
No aixeca el cap i, si l’aixeca
Se li cau.
És la figura desfigurada.
Figura còsmica.
L’heu vista tantes vegades... Dins un cotxet.
|
||||
8. |
SÍ O NO
02:24
|
|||
Si soc viu
O soc mort
No t’ho puc dir del tot.
Si soc un
O soc dos
No t’ho puc dir del tot.
Si soc fosc
O lluminós
No t’ho puc dir del tot
Si soc ell
O no ho soc
No t’ho puc dir del tot.
Em feu dir si sí o si no
Sí o no
I no sé si sí o no
Sí o no.
|
||||
9. |
||||
El rebesavi, que era feixista
Es va casar amb una comunista
I van tenir un fill electricista.
Xubidubidà
Es va ajuntar amb un anarquista
I va conèixer a un trapezista
Que va morir al mig de la pista.
Xubidubidà
El seu nebot catalanista
De ràbia es fa ver espanyolista
I va somiar que era alquimista.
Xubidubidà
La seva àvia que era artista
Tenia un gos molt nihilista
Amb una cua curta i trista.
Xubidubidà
I la veïna estadista
Tatxava els homes de la llista
Fent-se passar per feminista.
Xubidubidà
I el seu veí europeista
Molt bon home i vitalista
Votava a un partit racista.
Xubidubidà
La bona mare de l’entresol
Diu que sa filla no pren alcohol
I va torrada de sol a sol.
Xubidubidà
I aquest cantant que es creu artista
millor que es faci mentalista
apa siau, fins a la vista.
Xubidubidà
|
||||
10. |
SAMFAINA MON AMOUR
03:04
|
|||
T’he de dir que jo menjo carn
Però només si la saps cuinar...
Amb samfaina!
I l’amor que imagino amb tu
Sexualment és amor...
Amb samfaina!
Si no pots i no vols assolir el que vull,
El que em dius és de ruc o és un batibull,
Si tens por i no saps veure més enllà,
Fot el camp, ja n’hi ha prou, ves-te’n a cagar...
Amb samfaina.
|
||||
11. |
LA GENT
01:06
|
|||
La gent, qui és la gent?
Qui és la gent?
La gent, qui és la gent?
|
||||
12. |
FEM (DTB + KARRILVICI)
06:35
|
|||
Fem que ho entenem
Fem que ja ho sabem
Fem que tot és mateix
Fem que tot ens avorreix.
Fem
Igual que fem
Desfem
I desfermem el temps
I som un temporal
I res del que em dius m’és igual.
Soc un floc de neu
Soc més teu que meu
Som finestra i huracà
Som esquerda i africà.
Fem
Igual que fem
Desfem
I desfermem el temps
I som un temporal
I res del que em dius m’és igual.
Som el que no som
Som el que no fem
Som el que ens dibuixen
Som el que pensem.
Som la sorra som el mar
Som el riure som la sang
Som les ganes de jugar
Som la força d’estimar.
Fem
Igual que fem
Desfem
I desfermem el temps
I som un temporal
I res del que em dius m’és igual.
Qui ens vol passius?
Qui ens vol mig adormits?
Qui ens vol assenyats?
Qui ens vol endreçats?
Qui té por del sol?
Qui té por del dol?
Qui té por de l’enxaneta?
No més llop
Ni caputxeta!
Qui vol tornar sol?
Qui vol el que no vol?
Prou pecat
Prou obediència
Fot el camp santa paciència
N’estic fart dels uniformes
De les modes i consignes
Esborrem les frases fetes
Fem-les noves...
Som poetes!
Jo no soc adolescent
Ni estudiant ni client
No soc massa,
No soc raça
No soc fill
No soc gent.
Que soc foc, que soc cel
Que soc l’univers encès
Que soc fill de tramuntana
Soc l’estrella més humana.
No soc d’aquí
No soc d’allà
Soc la fugida que no s’aturarà.
No vull ser jo
No vull ser tu
Vull ser mercuri vull ser Neptú.
Vull respirar
Vull estimar
Vull ser la vida que no viuré demà.
Vull començar
Vull descobrir
Vull ser l’espurna que mai no sap que dir.
Vull ser pantera
Vull ser cargol
Vull ser l’alè que mai et deixa sol.
Som el que no som
Som el que no fem
Som el que ens dibuixen
Som el que pensem.
Som la sorra som el mar
Som el riure som la sang
Som les ganes de jugar
Som la força d’estimar.
Fem
Igual que fem
Desfem
I desfermem el temps
I som un temporal
I res del que em dius m’és igual.
|
||||
13. |
FIL PER RANDA
01:41
|
|||
Fil per randa estirabot
Fil per randa lladregot
Fil per randa estaquirot
Fil per randa verd i groc
Fil per randa avalot
Fil per randa Ultramort
Fil per randa mai cap cot
Fil per randa Diderot
Fil per randa homenot
Fil per randa entrecot
Fil per randa tripijoc
Fil per randa maduixot
Fil per randa a poc a poc
Fil per randa paperot
Fil per randa Iggy Pop
Fil per randa mamellot
Fil per randa un sol mot.
|
||||
14. |
||||
Max-Mixt
Mixt és el món que jo et dic
Si no és mixt ja no el vull
No em discriminis, no em segreguis.
Si no és mixt ja no el vull
No sé si m’has sentit
Si no és mixt jo no el vull.
Prou grups, subgrups i grupuscles.
No mixt discrimina
No mixt segrega
Tu sí, tu no, tu sí, tu no...
Els antics paràmetres...
Tu sí, tu no...
Porter de discoteca.
Per un món mixt, mesclat
Escudella barrejada.
|
||||
15. |
QUE ET COMMOU
01:29
|
|||
És de nou
Una veu
Que et commou.
|
||||
16. |
LA SOLITUD
02:07
|
|||
Sol he esdevingut
Tot el que he cregut
Més enllà del jo i del tu
(La realitat)
Sol he esdevingut
Tot el que he cregut
Més enllà del jo i del tu
Sol he esdevingut
Tot el que es pot i no es pot
Tot, tot, tot...
Sol he esdevingut
La totalitat de la meva solitud...
I no en sé més.
|
||||
17. |
EL QUE NO EM DIEU
02:55
|
|||
Em vau dir or i era sorra
Em vau dir tothom i éreu vosaltres
Em vau dir alternatiu i era altiu
Em vau dir nou i era refet
Em vau dir igualtat i era revenja
Em vau dir inclusiu i els vau fer fora
Em vau dir adéu i era retorn
Em vau dir lògica i era mecànica
Em vau dir existir i era respirar
Em vau dir dolent i era com sempre
Em vau dir unitat i era més guerra
Em vau dir pell i era sang
Em vau dir raó i era raonable
Em vau dir veritat i era sac de pedres.
Gràcies per dir-me el que no és
He après
A escoltar
El que no em dieu
Tots vosaltres
El que no em dieu!
|
||||
18. |
SANG I ESPOLI
02:56
|
|||
Sense remei
Soc sang i espoli
No ho entenc mai
Que bategui, que pressioni i grinyoli.
No tinc l'esperança
De descobrir
Quin és el mecanisme
Que em fa ser aquí.
|
||||
19. |
AI VES QUI HO DIRIA
01:03
|
|||
Tres i tres i tres fan nou
Nou i tres fan dotze.
Tres i tres i tres fan nou
Nou i tres fan dotze.
Tres i tres i tres fan nou
Nou i tres fan dotze.
Tres i tres i tres fan nou
Nou i tres fan dotze.
Dotze i tretze vint-i-cinc
Ai, ves qui ho diria.
Dotze i tretze vint-i-cinc
Ai, ves qui ho diria.
Tres i tres i tres fan nou
Nou i tres fan dotze.
Tres i tres i tres fan nou
Nou i tres fan dotze.
Dotze i tretze vint-i-cinc
Ai, ves qui ho diria.
Dotze i tretze vint-i-cinc
Ai, ves qui ho diria.
Ai, ves qui ho diria
Ai, ves qui ho
Ai, ves qui ho
Ai, ves qui ho diria
|
||||
20. |
||||
No m’agrada la carn humana.
I la sang no em treu la set.
Per molt que em morís de gana,
Passo del bistec poc fet.
Soc un zombi vegetarià,
L’ovella negra de l’ultra mort.
Tot i que camini tort,
Ningú dels meus m’acceptarà.
Soc un zombi vegetarià,
Repugnat però inofensiu.
La meva espècie se me’n riu,
I jo no ho puc pas evitar.
No m’ho hauria pensat mai,
Però sent zombi em sento bé.
Però com que vull semblar guai,
M’he fet un tattoo al peroné.
Soc un zombi vegetarià,
L’ovella negra de l’ultra mort.
Tot i que camini tort,
Ningú dels meus m’acceptarà.
Soc un zombi vegetarià,
Repugnat però inofensiu.
La meva espècie se me’n riu,
I jo no ho puc pas evitar
I per semblar supermolón,
Porto un gran pírcing al nas,
Però se’m cau i no sé on,
Perquè de nas jo no en tinc pas.
Soc un zombi vegetarià,
L’ovella negra de l’ultra mort.
Tot i que camini tort,
Ningú dels meus m’acceptarà.
Soc un zombi vegetarià,
Repugnat però inofensiu.
La meva espècie se me’n riu,
I jo no ho puc pas evitar
Soc un zombi
Vegetarià
Soc un zombi
Vegetarià
Soc un zombi
Vegetarià
Soc un zombi
Vegetarià
Soc
Un
Zombi
Vegetarià.
|
Domèstic Tic Band Barcelona, Spain
DOMÈSTIC TIC BAND, possiblement, la banda de post pop menys pop, menys post i menys banda.
Gràcies.
I la música?
Post punk, post pop, post post i pre mandanga sonora a parts desiguals.
Streaming and Download help
If you like Domèstic Tic Band, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp