1. |
||||
Una dia més en quedaré assegut aquí,
A la penombra d’un jardí tan estrany,
Cau la tarda i m’he oblidat de nou,
De pensar una determinació.
Esperant un eclipsi em quedaré,
Perseguint un enigma
Al compàs de les hores
Dibuixant un el·lipsi, em quedaré.
Entre el sol i el batec del cor,
Prop de l’estany, m’ha atrapat la il·lusió,
Escoltant el llenguatge de les plantes,
Tot esperant sense fi ni raó.
Soc metàl·lic,
Al jardí botànic,
I amb el pensament
Segueixo el moviment
De tots els peixos dins de l’aigua.
|
||||
2. |
Coincidir no
04:12
|
|||
No vull coincidir
Ni amb el que penso,
Ni amb el que penso llegir.
No vull coincidir, no.
Porta’m
On jo no sé,
On jo no vull,
On no em sentiré bé: allò que no entenc, allò que no veig,
allò no puc preveure, allò que no vaig pensar...
No vull coincidir.
Porta’m on no sé.
Porta’m on patiré.
Porta’m on aprendré.
No em vull reafirmar.
No, no, no.
Coincidir no mola,
No mola coincidir.
No vull coincidir gens.
|
||||
3. |
||||
Multituds enfilant l’ull de l’agulla.
Tinc les butxaques plenes de memòria.
Avui no sembla avui.
I seria molt trist que fos molt trist, que fos mol trist, que fos molt trist.
Avui no sembla avui.
És clar que de vegades és fosc.
Avui no sembla avui.
|
||||
4. |
L’amor, la por
02:25
|
|||
Quina por que tens a l’amor. Qui t’ha dit que l’amor fa por.
Ooohh, no soc no soc jo. És el tot.
Qui soc? Qui ets?
|
||||
5. |
Apocalipsi ressaca
01:26
|
|||
El dia era gris, com jo.
El dia era llarg, com jo.
El dia era fosc, com jo.
Res no feia pensar que no hi hauria demà.
|
||||
6. |
Il·luminat per la foscor
03:26
|
|||
Il·luminat per la foscor, per la foscor,
Sota el cel, el cel.
Acaronat per la foscor, per la foscor,
Sent la pell del món.
Acostumat a la foscor, a la foscor,
Veu el fons, del món.
I pertorbat per la foscor, per la foscor,
veu el pou del món.
La foscor.
Cada dia quan em llevo
He de procurar morir,
I renéixer sense rastre
Del que vaig prometre aquí.
Cada dia quan em moro
He de néixer perquè sí,
Renunciant a la promesa
d’esperar-te sense fi.
|
||||
7. |
Remuntar-me al no-res
01:48
|
|||
Insectes de paper,
Se’n riuen cada dia del que jo no sé.
Astrònoms irreals,
Transformen cada idea en un o dos rals.
Tot el que puc fer,
És remuntar-me al no-res.
Cabòries espectrals,
Et diuen cada dia si vals o no vals.
Rampoines del demà,
Capgiren l’esperança de segona ma.
Tot el que puc fer,
És remuntar-me al no-res.
|
||||
8. |
Que t’estimo
01:32
|
|||
No sé dir-te que t’estimo —però sé dir-te que no sé dir-te que t’estimo amb el cor encès.
No sé dir-te que t’estimo —tant que xerro de no res.
No sé dir-te que t’estimo —i que t’estimo, cada cop més.
No sé dir-te que t’estimo —passa el temps i no n’he après.
No sé dir-te que t’estimo.
|
||||
9. |
Si...
02:34
|
|||
Si m’apropo massa, m’assemblo a tu.
Si m’allunyo massa, em confonc amb tu.
Si m’explico massa, ja no soc ningú.
Si m’escoltes massa, t’escoltes a tu.
Si m’apropo massa, t’escoltes a tu.
Si m’allunyo massa, ja no soc ningú.
Si m’explico massa, m’assemblo a tu.
Si m’escoltes massa, em confonc amb tu.
Amb tu, amb tu, amb tu…
|
||||
10. |
||||
Memoritzo el meu nom, memoritzo el teu nom, memoritzo el meu gest, memoritzo el teu gest i la teva mirada.
Memoritzo el meu nom, memoritzo el teu nom i el nom de tothom.
|
||||
11. |
||||
És quan hi veig clar, que em dormo.
Res no és mesquí fins que ho és massa.
Res no és mesquí si em dormo.
Em dormo!
|
||||
12. |
||||
Desitja el tot una mica d’engruna...
Somnia la rampoina amb glòria universal?
Recorda la runa l’ahir monumental?
Imagina l’engruna el tot i no la part?
Enyora el rostoll el camp original?
Una mica d’engruna...
Somnia la totalitat en la rampoina?
I el pes monumental en bri de runa?
Imagina l’ordre un ordre en doina?
Desitja el tot una mica d’engruna?
|
||||
13. |
||||
Una veu que diu: tan redundant com flors pansides en un nínxol, tan modest com el nínxol de Salvador Espriu. Una veu que diu...
|
||||
14. |
Ara on som?
04:24
|
|||
Vaig agafar el tren
Del confinament.
Mai vas saber
Que jo no era aquell,
Viatjant amb un mort.
Res del que passava
A aquella estació
Semblava tenir cap raó,
Viatjant amb un mort.
“Where are we now?
Where are we now?
The moment you know
You know you know”.
Un milió d’espectres
Vivint de memòria
I el dits creuats
Per si de cas,
Viatjant amb un mort.
I ara on som?
I ara on som?
No puc dir el nom,
No puc dir el nom.
Mentre hi hagi sol,
Mentre hi hagi sol.
Mentre hi hagi dol,
Mentre hi hagi dol.
Mentre hi hagi foc,
Mentre hi hagi foc.
Si encara hi soc jo,
Si encara hi ets tu.
I ara on som?
I ara on som?
Si encara hi soc jo,
Si encara hi ets tu.
A quina estació?
|
Domèstic Tic Band Barcelona, Spain
DOMÈSTIC TIC BAND, possiblement, la banda de post pop menys pop, menys post i menys banda.
Gràcies.
I la música?
Post punk, post pop, post post i pre mandanga sonora a parts desiguals.
Streaming and Download help
If you like Domèstic Tic Band, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp