We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Tan redundant com flors pansides en un n​í​nxol

by Domèstic Tic Band

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Una dia més en quedaré assegut aquí, A la penombra d’un jardí tan estrany, Cau la tarda i m’he oblidat de nou, De pensar una determinació. Esperant un eclipsi em quedaré, Perseguint un enigma Al compàs de les hores Dibuixant un el·lipsi, em quedaré. Entre el sol i el batec del cor, Prop de l’estany, m’ha atrapat la il·lusió, Escoltant el llenguatge de les plantes, Tot esperant sense fi ni raó. Soc metàl·lic, Al jardí botànic, I amb el pensament Segueixo el moviment De tots els peixos dins de l’aigua.
2.
Coincidir no 04:12
No vull coincidir Ni amb el que penso, Ni amb el que penso llegir. No vull coincidir, no. Porta’m On jo no sé, On jo no vull, On no em sentiré bé: allò que no entenc, allò que no veig, allò no puc preveure, allò que no vaig pensar... No vull coincidir. Porta’m on no sé. Porta’m on patiré. Porta’m on aprendré. No em vull reafirmar. No, no, no. Coincidir no mola, No mola coincidir. No vull coincidir gens.
3.
Multituds enfilant l’ull de l’agulla. Tinc les butxaques plenes de memòria. Avui no sembla avui. I seria molt trist que fos molt trist, que fos mol trist, que fos molt trist. Avui no sembla avui. És clar que de vegades és fosc. Avui no sembla avui.
4.
Quina por que tens a l’amor. Qui t’ha dit que l’amor fa por. Ooohh, no soc no soc jo. És el tot. Qui soc? Qui ets?
5.
El dia era gris, com jo. El dia era llarg, com jo. El dia era fosc, com jo. Res no feia pensar que no hi hauria demà.
6.
Il·luminat per la foscor, per la foscor, Sota el cel, el cel. Acaronat per la foscor, per la foscor, Sent la pell del món. Acostumat a la foscor, a la foscor, Veu el fons, del món. I pertorbat per la foscor, per la foscor, veu el pou del món. La foscor. Cada dia quan em llevo He de procurar morir, I renéixer sense rastre Del que vaig prometre aquí. Cada dia quan em moro He de néixer perquè sí, Renunciant a la promesa d’esperar-te sense fi.
7.
Insectes de paper, Se’n riuen cada dia del que jo no sé. Astrònoms irreals, Transformen cada idea en un o dos rals. Tot el que puc fer, És remuntar-me al no-res. Cabòries espectrals, Et diuen cada dia si vals o no vals. Rampoines del demà, Capgiren l’esperança de segona ma. Tot el que puc fer, És remuntar-me al no-res.
8.
No sé dir-te que t’estimo —però sé dir-te que no sé dir-te que t’estimo amb el cor encès. No sé dir-te que t’estimo —tant que xerro de no res. No sé dir-te que t’estimo —i que t’estimo, cada cop més. No sé dir-te que t’estimo —passa el temps i no n’he après. No sé dir-te que t’estimo.
9.
Si... 02:34
Si m’apropo massa, m’assemblo a tu. Si m’allunyo massa, em confonc amb tu. Si m’explico massa, ja no soc ningú. Si m’escoltes massa, t’escoltes a tu. Si m’apropo massa, t’escoltes a tu. Si m’allunyo massa, ja no soc ningú. Si m’explico massa, m’assemblo a tu. Si m’escoltes massa, em confonc amb tu. Amb tu, amb tu, amb tu…
10.
Memoritzo el meu nom, memoritzo el teu nom, memoritzo el meu gest, memoritzo el teu gest i la teva mirada. Memoritzo el meu nom, memoritzo el teu nom i el nom de tothom.
11.
És quan hi veig clar, que em dormo. Res no és mesquí fins que ho és massa. Res no és mesquí si em dormo. Em dormo!
12.
Desitja el tot una mica d’engruna... Somnia la rampoina amb glòria universal? Recorda la runa l’ahir monumental? Imagina l’engruna el tot i no la part? Enyora el rostoll el camp original? Una mica d’engruna... Somnia la totalitat en la rampoina? I el pes monumental en bri de runa? Imagina l’ordre un ordre en doina? Desitja el tot una mica d’engruna?
13.
Una veu que diu: tan redundant com flors pansides en un nínxol, tan modest com el nínxol de Salvador Espriu. Una veu que diu...
14.
Ara on som? 04:24
Vaig agafar el tren Del confinament. Mai vas saber Que jo no era aquell, Viatjant amb un mort. Res del que passava A aquella estació Semblava tenir cap raó, Viatjant amb un mort. “Where are we now?
Where are we now?
The moment you know
You know you know”.
 Un milió d’espectres Vivint de memòria I el dits creuats Per si de cas, Viatjant amb un mort. I ara on som? I ara on som? No puc dir el nom, No puc dir el nom. Mentre hi hagi sol, Mentre hi hagi sol. Mentre hi hagi dol, Mentre hi hagi dol. Mentre hi hagi foc, Mentre hi hagi foc. Si encara hi soc jo, Si encara hi ets tu. I ara on som? I ara on som? Si encara hi soc jo, Si encara hi ets tu. A quina estació?

about

Totes les cançons compostes per David Picó Sentelles excepte la primera i l'última (la 1 i la 14).

La 1, info:
Conservo el single de Radio Futura, editat per Hispavox l’any 1982, amb "La estátua del jardín botánico" a la cara A i "Rompeolas" a la B. I ara una confessió gratuïta: "La estátua del jardín botánico" és una cançó que no puc escoltar sense una tremolor interior que em destarota. A la resta de membres de Domèstic Tic Band, materials o immaterials, els passa el mateix. I tots estem d’acord (per una vegada) en afirmar (tot i que negar ens agrada més) que la cançó composta per Santiago Auserón és immillorable (preferim la del single a la inclosa a "El directo de Radio Futura"); per descomptat, no hem pretès millorar res de res, impossible, només exterioritzar la interioritat vibrant que ens trasbalsa cada cop que sentim aquesta cançó.
Per cert, hem samplejat la bateria.

La 14, info:
"Where Are We Now" pertany al disc "The Next Day", de David Bowie, publicat l’any 2013, per tant, anterior a la pandèmia. La versió que hem fet manté la mirada cansada de l'original, que mira enrere amb un bri de perplexitat. Però és evident que la lletra cantada n’és una traducció molt lliure; tant que, a la versió, el passat només té esma per remuntar-se, penosament, als temps del confinament.
Demanem disculpes a l’estrella negra...
El primer cop que vaig cantar aquesta cançó, en directe, el meu pare hi era, entre el públic. A ell li dedico.
Per cert, agraïm la col·laboració de la Karaoke Symphony Orchestra.

credits

released October 7, 2021

Imatge portada i efluvis d'influència atmosfèrica de foscors diverses : Tina Valent.

Sisplau, escoltar el disc amb uns bons auriculars, un bon reproductor de so o amb oïda extrasensorial.

S’agraeix l’ajut de GarageBand i Freesound.

Enregistrat l’any 2021 als BorrellStudio.

Atenció! Aquestes cançons poden contenir rastres de significació enderiada o fonemes no inclusius de civilitzacions excloses per elles mateixes.

Disc recomanat per l’AAFDRAD (Associació A Favor De Recomanar Aquest Disc).

Amb el suport de The Congre amb Pèsols Foundation.

license

tags

about

Domèstic Tic Band Barcelona, Spain

DOMÈSTIC TIC BAND, possiblement, la banda de post pop menys pop, menys post i menys banda.
Gràcies.
I la música?
Post punk, post pop, post post i pre mandanga sonora a parts desiguals.

contact / help

Contact Domèstic Tic Band

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Domèstic Tic Band, you may also like: