1. |
Inici
02:48
|
|||
2. |
Ànimes paràsites
03:09
|
|||
Ànimes paràsites i còsmiques que em diuen adéu.
Químiques atípiques i pòstumes que em posen un preu.
Vides graduades i probables que em recorden a tu.
Gestos eludibles i pretèrits que em recorden a tu.
Ombres i figures mil·lenàries que deprecien els temps.
Roques anunciades i ferides que amenacen els vents.
Termes cabalístics imperfectes que em recorden a tu.
Plors i paroxismes amorosos que em recorden a tu.
Qui sóc que em veig tan lluny?
Si em crec l’alè s’esmuny.
|
||||
3. |
Afirmatiu
03:01
|
|||
No em fa plorar aquesta ceba.
No em fa plorar.
No em fa volar aquesta merda.
No em fa volar.
No em reconforta cap eina.
Ni cap parany.
No perdo temps lamentant-me.
No perdo el temps.
No reconec cap tendència.
Ni cap engany.
No sento menys estranyesa.
Any rere any.
No puc trobar el mecanisme
que hi ha a l’espai.
I no el trobaré pas mai
I no el trobaré pas mai.
|
||||
4. |
La rentadora
02:49
|
|||
Identifica el model de la teva rentadora,
comparant el quadre de comandaments
amb les il·lustracions.
Retira els cargols i elements d'ancoratge
i bloqueig usats per al transport.
Si la rentadora admet presa d'aigua calenta,
connecta la mànega vermella a l'aixeta
d'aigua calenta.
Fes servir sempre la mànega nova
que se subministra.
Elimina els tubs d'alimentació
anteriorment utilitzats.
Instal·la el colze subministrat
i respecta les cotes del dibuix.
Anivella correctament la rentadora
per a evitar sorolls i desplaçaments.
La rentadora, com m’agrada la rentadora.
|
||||
5. |
||||
Robo fragments d’alegria.
Penso que no és del tot mort.
Trenco la pauta del dia.
Nedo allunyant-me del port.
Friso per veure l’escletxa,
que no és del tot veritat.
Se’m clava com una fletxa.
No hi ha ningú al meu costat.
Procuro ser reversible.
Procuro no saber res.
I si em sé prescindible,
és perquè no tinc cap pes.
No tornaré a ser socràtic.
No robaré més discurs.
No estrenaré un vent asmàtic,
ni obeiré als més purs.
|
||||
6. |
Jo no sé si
02:13
|
|||
Jo no sé si tornaré a casa.
Jo no sé si de casa en tindré.
Jo no sé si menjaré a casa.
Jo no sé si avui menjaré.
Jo no sé si aniré a la feina.
Jo no sé quina feina tindré.
Jo no sé si diré quatres coses.
Jo no sé quines coses diré.
No ho puc saber.
No ho vull saber.
Jo no sé si sabré divertir-me.
Jo no sé si em divertiré.
Jo no sé si podré dur corbata.
Jo no sé si corbata en tindré.
Jo no sé si seré poca cosa.
Jo no sé si seré res de res.
Jo no sé si tindré un dona.
Jo no sé si una dona voldré.
No ho puc saber.
No ho vull saber.
|
||||
7. |
M'atraparàs
02:12
|
|||
Si em persegueixes,
m’atraparàs.
I si m’atrapes,
mai no em tindràs.
|
||||
8. |
Rònec i trist
04:57
|
|||
Sé molt bé que l’atrapa la febre
i que sembla rònec i trist.
Que m’hi posa la sal i el pebre.
Que m’espatlla el pastís.
Quin paio, quin paio, sí.
Vist i no vist.
Apareix per desaparèixer
i quan torna no ha vingut.
Ni parla ni riu ni es queixa.
Un brunzit absolut.
Però tothom l’esperona.
Però tothom l’esperona.
|
||||
9. |
Món Feliç
02:09
|
|||
Tu vine amb mi.
Jo t’obriré les portes d’un món feliç.
Jo t’obriré les portes del meu cor.
Jo t’hi deixaré entrar però no sortir.
Estaràs atrapat i engarjolat.
Sé que tu no vols estar amb mi
i el que em toca a mi és patir.
Jo pensava que l’amor no em costaria tant,
no em trencaria el cor,
però el cor me l’has trencat
en mil trossets que jo no sé que són.
|
||||
10. |
Standar song
04:00
|
|||
11. |
Records
06:32
|
|||
Recordant quan era feliç m’he sentit quasi feliç.
Recordant quan vaig plorar quasi he plorat.
Recordant quant recordo quasi he recordat.
I em pregunto si he fet res més que recordar,
records de records d’un temps per recordar.
I em pregunto si de record en record,
quasi he recordat.
Quasi he viscut.
Quasi he viscut.
|
||||
12. |
Cançó dotze
02:33
|
|||
Sóc la cançó número 12.
Propera cançó, la número 13.
|
||||
13. |
Vull ballar
05:12
|
|||
Ei, jo vull ballar!
Vull ballar, vull ballar, vull…
O jo joro jojojo joro jojojo
Ei, vull ballar
Vull ballar.
Ei, jo vull ballar.
Vull ballar, vull ballar, vull…
O jo joro jojojo joro jojojo
Ei, jo vull ballar.
Pregunta! Què és el que vull? Ballar!
Ha quedat prou clar?
Doncs jo no ho havia entès.
|
||||
14. |
Cançó d'estiu
03:15
|
|||
Fa sol aquí! Quin sol que fa!
Dos quarts de nou i encara fa sol.
Quin sol que fa! Fa sol aquí!
Dos quarts de nou i encara fa sol.
Quin sol que fa, quin, quin , quin... sol que fa.
Dos quarts de nou, de nou, de nou... fa sol.
Dos quarts de nou, quin sol que fa.
Quin sol que fa, dos quarts de nou i quin sol que fa.
|
||||
15. |
Podria passar
04:34
|
|||
16. |
Quants
02:35
|
|||
Quants llavis he de besar per besar uns llavis?
Quants carrers he de travessar per travessar un carrer?
Quants paisatges he de veure per veure un paisatge?
Quants homes he de conèixer per conèixer un home?
Quantes dones he d‘estimar per estimar una dona?
Una dona. Dona.
|
||||
17. |
No sabria què dir
04:18
|
|||
No sabria què dir si em diguessis que sí.
No tindria cap por si em diguessis que no.
Què sabria jo què he de dir, què sabria jo,
si em diguessis que sí.
Si em diguessis potser podria estar bé,
si em diguessis potser.
I si no em diguessis res i si no em dius res,
i si no em dius res, res de res,
quedaré pres, quedaré pres.
O d’un sí o d’un no, sempre aquesta remor.
I si m’ho escrius, i si no m’ho dius.
I finalment vaig ser tan valent que no li vaig dir res.
I vaig quedar pres en aquesta remor.
Ni sí ni no ni potser ni res de res.
Potser el proper dia li diré en anglès.
|
||||
18. |
Impàs
02:57
|
|||
Com l’impàs de l’asterisc,
i la promesa del minut següent.
Suspès el temps, suspès el risc,
infectat per “l’anar fent”.
Fugaç vacil·la un recurs,
temps que marca l’accent,
es trenquen tots els murs,
d’un sospir freqüent.
L’instant que empeny l’instant,
i el futur desdiu la paraula
Quan l’incert es va esgotant
I el demà és una vella faula.
El moment ja s’ha fixat
i per circuits avança,
desdibuixant una veritat
voltada en bella dansa.
|
||||
19. |
Quan camino
03:38
|
|||
Quan camino no se’m nota el nom, ni els vicis,
ni el currículum.
Quan camino no se’m nota el número de mòbil,
ni la declaració de renda.
Quan camino se’m nota l’acte exacte de caminar.
La mecànica del moviment.
La mecànica del moviment.
Repetida mecànicament.
Quan camino se’m nota que camino.
I no ho puc evitar.
Sóc tan bàsic!
Bàsicament bàsic!
Quan camino.
|
||||
20. |
Pell
03:22
|
|||
Si tu ets fas vell, astutament m’ajunto
al teu nou any, sóc a la pell.
Si tu em fas mal, astutament m’amago
del teu costat, sota la pell.
Si em dius d’acord, astutament m’invento
un altre cop, dins de la pell.
Si em fas costat, astutament em mostro.
Sóc davant teu, prop de la pell.
|
||||
21. |
Zombie vegetarià
03:16
|
|||
No m’agrada la carn humana.
I la sang no em treu la set.
Per molt que em morís de gana,
passo del bistec poc fet.
Sóc un zombie vegetarià,
l’ovella negra de l’ultramort.
Tot i que camini tort,
ningú dels meus m’acceptarà.
Sóc un zombie vegetarià,
repugnat però inofensiu.
La meva espècie se me’n riu,
i jo no ho puc pas evitar.
No m’ho hauria pensat mai,
però sent zombie em sento bé.
Però com que vull semblar guay,
m’he fet un tattoo al peroné.
(tornada)
I per semblar supermolón,
porto un gran piercing al nas,
però se’m cau i no sé on,
perquè de nas jo no en tinc pas.
(tornada)
|
||||
22. |
És quan dormo
03:24
|
|||
És quan dormo que hi veig clar.
|
Domèstic Tic Band Barcelona, Spain
DOMÈSTIC TIC BAND, possiblement, la banda de post pop menys pop, menys post i menys banda.
Gràcies.
I la música?
Post punk, post pop, post post i pre mandanga sonora a parts desiguals.
Streaming and Download help
If you like Domèstic Tic Band, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp